sábado, 27 de agosto de 2011


PORQUE GRECIA (Y ESPAÑA) NO SE RECUPERARÁN
Vicenç Navarro
29 de junio de 2011

El mayor problema que tiene la economía griega no es
primordialmente de carácter económico o financiero. Es un problema
político. Tiene que ver con el enorme poder que la banca ha tenido, y
continúa teniendo, en la estructuración de la Unión Europea y de la
Eurozona, así como en la génesis de la deuda pública de los países
llamados despectivamente PIGS, cerdos en inglés, (Portugal, Irlanda,
Grecia y España). Ahora bien, este poder de la banca ha contado con
un gran aliado y cómplice: las clases más adineradas de los países de
la Eurozona, incluyendo las de los países PIGS.
Veamos los datos, comenzando por las reglas que los bancos
escribieron sobre las cuales se establecería la Eurozona. Estas reglas
son las responsables de que Grecia nunca podrá (ni tampoco España)
salir de la recesión a través de las políticas que se están siguiendo.
Una fue que los Estados, al incorporarse al euro, perdieron el control
sobre su propia moneda. Es decir, que en momentos de recesión
(cuando la economía está estancada), el estado griego no puede
devaluar la moneda y con ello poder abaratar sus productos y
venderlos más fácilmente al exterior, recuperándose a base de ello.
Suecia y Noruega, por cierto, se han recuperado de la recesión
mucho mejor y más rápido que Finlandia, como consecuencia de que
los dos primeros pudieron devaluar su moneda, lo cual no pudo hacer
Finlandia al pertenecer al euro.
Otra regla es que, al integrarse al euro, los Estados dejaron de
tener la potestad de imprimir dinero y establecer el precio del mismo.
Cuando un país está en recesión, su Banco Central imprime dinero
y/o abarata el precio del dinero, disminuyendo así los intereses
bancarios, facilitando que tanto los ciudadanos como los empresarios
puedan conseguir préstamos con los cuales consumir bienes y
servicios e invertir, y así producir empleo y estimular la economía.
Negarle al estado que tenga control sobre el crédito es imposibilitarle
el poder estimular la economía. Una función de un Banco Central es,
precisamente, la de garantizar el crédito, lo cual funcionó bien en la
mayoría de países europeos hasta que llegó la moda neoliberal con el
Presidente Reagan de EEUU y la Sra. Thatcher de Gran Bretaña, que
hicieron creer a muchos gobiernos europeos que desregular el crédito
era bueno para un país. El último caso que vimos fue Islandia, que
conllevó un enorme problema, como también lo creó en los otros
países que desregularon el crédito (que fueron la mayoría).
Y, por si fuera poco, la tercera regla era que un país no podía
seguir políticas expansivas de gasto público. Es decir, un estado no
podría gastar mucho para estimular la economía, pues el estado,
según el criterio de Maastricht, no podía tener un déficit estatal
mayor del 3% del PIB y una deuda publica mayor del 60% del PIB.
Claro que el criterio no decía cómo debía bajarse el déficit para
alcanzar el número mágico del 3%. Pero insistieron en que los
estados bajaran los impuestos como manera de estimular la
economía, considerando erróneamente que los ricos, que eran los
máximos beneficiarios de los recortes de impuestos, consumirían más
que ahorrarían (de hecho, invirtieron en sectores especulativos). Esta
insistencia en que el estado bajara los impuestos no dejaba al estado
otra alternativa que la de recortar el gasto público. Esto eliminó la
posibilidad de que el estado pueda estimular la economía mediante,
por ejemplo, inversiones en áreas de creación de empleo.
Estas tres reglas hacen muy difícil, casi imposible, para Grecia
(y para España), salir de la crisis. En realidad, estas reglas fueron
muy importantes para que la crisis se presentara en Grecia con la
gravedad con laque se ha presentado.

¿QUÉ PASA EN GRECIA? LA ALIANZA DE LA BANCA CON LOS
RICOS?

Una característica de Grecia, que comparte con España, es que
ha estado gobernada por la ultraderecha por muchos años. La
dictadura de los coroneles fue (como lo fue también la dictadura de
los generales en España) una dictadura de los ricos en contra de las
clases populares. Ello ha determinado que los ricos no tienen la
costumbre de pagar impuestos. El fraude fiscal ha sido enorme,
consecuencia de la laxitud del estado, que ha continuado controlado
por los ricos durante la democracia que siguió a la dictadura. En 2010
sólo 15.000 griegos, de un total de once millones de ciudadanos,
declararon al estado ingresos superiores a 100.000 euros al año, lo
cual contrasta con la existente concentración de la riqueza y de las
rentas, visible en los suburbios de las ciudades griegas. Se considera
que casi la tercera parte de la renta nacional (la poseída por los ricos
en su mayoría) no se declara.
Ello ha forzado al estado griego a endeudarse hasta la médula
para pagar los gastos del estado (en infraestructura y en servicios
públicos, así como en gastos militares que significan una carga muy
importante en el presupuesto nacional). Esta deuda recoge también
la deuda incurrida por los gobiernos militares, no elegidos
democráticamente, y cuyo gasto militar lo tiene que pagar ahora el
estado democrático. Éstas son las causas de que el estado griego
tenga un problema de déficit del estado (12% del PIB) y de deuda
pública, todavía mayor (150% del PIB). Pero esta realidad quedó, en
parte, ocultada por el estado con la ayuda del banco Goldman Sachs.
El diario alemán Der Spiegel descubrió las ocultaciones de las cuentas
nacionales que el estado griego (gobernado por las derechas) había
realizado con la complicidad de aquel banco estadounidense (que
recibió un pago por ello de 800 millones de euros). Es imposible que
la Comisión Europea (cuya mayoría son de partidos de derechas), no
lo supiera. Por cierto, el que era Vicepresidente para Europa del
banco Goldman Sachs, que realizó operaciones financieras con el
gobierno conservador griego para ocultar la situación real del déficit
público del estado griego, el Sr. Mario Draghi será el nuevo
Presidente del Banco Central Europeo, poniendo a la cabeza de este
Banco (que es un lobby de la banca, en lugar de ser un Banco
Central) a la persona que ayudó más al desfalco de las cuentas
públicas del estado griego.
Cuando el gobierno socialista salió elegido descubrió estos
problemas, indicando que el déficit y la deuda eran mucho mayores
de lo que el gobierno conservador había indicado. El estado está
enormemente endeudado. Los bancos alemanes y franceses, pero
también los bancos griegos (donde los ricos griegos depositan su
dinero) han comprado la deuda pública a unos intereses abusivos. Por
cierto, la mal llamada ayuda a Grecia es para asegurarse que el
estado griego pagará a tales bancos. Y la enorme austeridad
impuesta a la población griega por parte del estado (77.000 millones
de euros, de los cuales 28.000 millones serán en recortes de gasto
público y 50.000 millones en privatizaciones del patrimonio nacional)
es para poder pagar a los bancos.

EL EURO Y LA CRISIS

Este endeudamiento del estado griego es beneficioso para los
bancos y también para los ricos que no pagan impuestos, forzando al
estado a endeudarse aún más. Pero es también beneficioso para los
ricos y para los bancos extranjeros, pues el estado se siente en la
necesidad de privatizar sus propiedades (a unos precios irrisorios)
con lo cual vemos una enorme demanda de euros por parte de
bancos de inversión para comprar tales propiedades. En realidad, en
contra de lo que constantemente se dice y se alarma, el euro está en
muy buena salud (demasiado buena para los empresarios españoles
que tienen problemas para exportar), y ello se debe a la enorme
demanda de euros con los cuales se compra la privatización de los
bienes públicos de Grecia (y de España). Véase el caso de las cajas
de ahorros españolas, que se están vendiendo a unos precios muy
bajos. Y todo ello con la ayuda del Estado. De ahí que las privatizaciones sean una estrategia impuesta por la banca a los
países del euro como manera de conseguir la venta del patrimonio y
servicios muy rentables de los países periféricos.
Vemos así como el enorme dominio de la banca explica que los
estados periféricos estén estancados en su deuda sin poder salir de
ella, lo cual no ocurre por incompetencia, sino por diseño, pues así
consigue introducirse y conseguir mayor rentabilidad al comprar a
precios muy bajos lo que antes era público. Cualquier lector de este
artículo debiera indignarse. Por cierto, este artículo fue enviado a
algunos de los medios de mayor difusión del país, ninguno de los
cuales consideró oportuno publicarlo. Agradecería al lector que lo
distribuyera lo más ampliamente posible.

martes, 12 de julio de 2011

Participació ciutadana en democràcia

Participar és formar part :
Participació activa:  pertanyent a alguna societat  civil o política
Participació passiva:  deixant  fer  als altres

·        Els ciutadans d’una democràcia tenen el dret d’elegir els seus governants i la d’influir en les seves decisions

·        Participar  activament és sentir-se protagonista del  propi desenvolupament social  com un membre  actiu d’una societat capaç  de fer-se sentir, organitzar-se  i demandar bens i serveis als governants que ha escollit incidint en les seves decisions  i vigilant la projecció d’aquestes.


·        La participació exigeix que els representants polítics reforcin la comunicació entre ells mateixos i la ciutadania que els ha escollit per tal de respondre amb més eficiència a les demandes i necessitats reals dels ciutadans.

·        Els governants tenen l’obligació de vetllar pels interessos dels ciutadans i aquests, tenen l’obligació de vigilar que ho facin.






Participació  dels ciutadans  en la política municipal

Per tal de que es doni verdadera participació dels ciutadans en la vida municipal cal:
1. La ciutadania ha de prendre part en el disseny de la política municipal i la presa de decisions ha de tenir en compte la seva opinió.
2.- Abordar un procés de regeneració de la política local, sobre tot en el que te a veure amb  transparència, rendició de comptes i cogestió pública.
3.- Construir las bases per una gestió del poder democràtica, fomentant l’ organització social i la reflexió i l’acció col·lectives.
4.- Generar polítiques  d’interacció  ajuntament_- ciutadania.
5.- Potenciar les rets socials del municipi i la seva  capacitat d’ actuar en la vida pública.
 6.- Legitimar las polítiques  sorgides de la iniciativa ciutadana.
7.- Fomentar la construcció participada d’ un model de ciutat justa, sostenible i democràtica
En l’àmbit local és des d’on es possible posar en marxa i aprofundir en processos de construcció de societats participatives, en  quan  és l’espai en el qual on viu i es relaciona. Y és   l’ajuntament, com institució més propera, a qui la ciutadana i s’ha de dirigir per traslladar-li els seus problemes i demandes.

No es tracta de que la ciutadania assumeixi el govern , sinó de que se li respecti el seu dret com a ciutadà d’una democràcia , a col·laborar amb els polítics per tal de que les decisions que es prenen siguin el més democràtiques possible; ja que quan no és així es crea desafecció dels ciutadans amb els seus governants ( encara que aquest hagin actuat de bona fe ). Sempre sentiran més seu un projecte en el qual hagin format part, no tant sols en dir si li agrada o no sinó en el seu disseny . En cas contrari el veuran com imposat.
Per tal de que la ciutadania pugui exercir aquest dret, cal que des de l’ajuntament com a institució més propera, es promoguin i es creïn les condicions necessàries. Per tant cal : educació, formació i informació a l’abast de tots els ciutadans. I en tots els àmbits de la vida comunitària.















jueves, 7 de julio de 2011

Miquel Pairolí, el llegat d'un gran escriptor

A El Punt estem de dol. Plorem la mort de Miquel Pairolí, escriptor i periodista, articulista de capçalera d'aquest diari i de l'Avui, malauradament desaparegut en un moment de plenitud creativa amb un munt d'anys per davant per continuar creant una brillant obra periodística i literària. Aquest diari vol honorar avui la figura de Miquel Pairolí, home vinculat a la casa des de fa més de trenta anys, a la qual ha aportat una visió crítica de la política i la cultura catalanes, sempre des de la seva total fidelitat als Països Catalans i a la seva llengua. Miquel Pairolí, home de gran coherència entre el que ha escrit i la seva vida, ens deixa un gran llegat literari, en què s'inclouen des de novel·les, dietaris, biografies i articles fins a obres teatrals i traduccions, un dels més destacables de les lletres catalanes. Una obra molt ben valorada pels entesos però que segurament no ha tingut el reconeixement ni els lectors que mereix, bàsicament per la discreció amb què Pairolí vivia i pel fet que defugia les capelletes. Sovint, però, el pas del temps posa les coses al seu lloc i amb l'obra de l'escriptor de Quart això acabarà passant de manera indefectible. L'alta qualitat literària dels seus textos i el gran nivell periodístic dels seus articles s'ho mereixen, sense cap dubte. L'homenatge que ahir ja se li va retre a la xarxa i el que, previsiblement, rebrà avui en el funeral que es farà a Girona, són la millor manera de començar a celebrar el grandíssim llegat que ens deixa. Descansi en pau.

La immersió afavoreix que s'aprenguin més llengües

Primer dia de classe en una escola de Lleida Foto: L.S. / ARXIU.
El model lingüístic de l'escola catalana, basat en la immersió, ajuda en l'aprenentatge d'altres llengües –incloent-hi el castellà– i afavoreix la cohesió social. Això s'extreu dels resultats dels estudis elaborats des dels anys 90, que ahir diversos experts van recopilar en un acte organitzat per la Càtedra de Multilingüisme Linguamón, de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).
“Sempre ens podem trobar missatges a la societat que no es corresponen amb els resultats de la recerca”, afirmava el director de la càtedra, Miquel Strubell, que amb la convocatòria pretenia desmentir mites i reforçar realitats al voltant de la immersió lingüística en català a l'escola.
“La resposta és que no”, van assegurar diversos experts a preguntes com ara si els alumnes castellanoparlants acaben l'escolarització amb dèficits en els coneixements per culpa d'estudiar en català.
El fet que el català sigui la llengua vehicular no només no perjudica el castellà sinó que l'afavoreix, atesos els resultats de diferents estudis en què el rendiment dels alumnes és millor en aquesta llengua. Altres estudis també indiquen que els nivells alts de català i castellà faciliten que s'aprengui una tercera llengua, com ara l'anglès.
A més, la immersió a l'escola és l'únic vehicle perquè l'alumnat de famílies no catalanoparlants conegui la llengua.

DE MOMENT SEGUIM IGUAL

Pajín assegura que l'etiquetatge només en català podrà continuar com fins ara

La ministra de Sanitat i Consum assegura que la directiva europea no modifica el règim actual

Afirma que l'Estat no pagarà els 150 milions de compensació que reclama la Generalitat per atendre ciutadans d'altres comunitats perquè això ho han de solucionar entre les diferents autonomies

La ministra de Sanitat i Consum, Leire Pajín Foto: EFE.
La ministra de Sanitat i Consum, Leire Pajín, ha afirmat aquest dijous en una entrevista a RAC 1 que l'etiquetatge només en català podrà continuar com fins ara perquè, al seu entendre, la directiva europea sobre aquesta qüestió que es va aprovar dimecres “no modifica” el règim actual.
La ministra ha recordat que el sistema d'etiquetatge que funciona a l'Estat “no crea problemes”. “Ho portem amb plena normalitat i sense cap tipus d'incident lingüístic”, perquè “per norma europea l'etiquetatge se sol fer en castellà i només alguns productes poden ser etiquetats també en una altra llengua”.
Segons Pajín, “el que fa la directiva és no modificar l'actual règim lingüístic”, i “no hi ha cap novetat i se seguirà fent com fins ara”. Per tant, segons la ministra, els productors que fins ara han etiquetat productes només en català ho podran continuar fent d'aquesta manera.

lunes, 9 de mayo de 2011

http://www.gironatempsdeflors.net/


Propostes d'activitats d'oci per a la tercera edat

Activitats amb els nets
La relació entre avis i nets és molt especial. La relació  afectiva és com la  que es tenia amb els fills, però amb l’al·licient de que ja es te la vida resolta i  es pot gaudir del màxim temps amb  ells sense haver-los de compartir amb les obligacions laborals. És molt  important que els  nens s’ho  passin be, però a la vegada que el temps que passen  amb els avis els sigui productiu.
De lectura: contar contes i històries
Noves tecnologies: aprendre amb ells a utilitzar l’ordinador (jocs ajudar-los amb els treballs de l’escola,..)
Compartir les seves  aficions: assistir als seus partits(futbol, bàsquet,…),  exhibicions de dansa o música,…
Mostrar-li  el mon de les persones grans: parlar-li de  gustos, aficions, activitats,…
Explicar-li com érem de nens: a que jugàvem, cançons contes que ens ensenyaven,…
Parlar-li dels seus pares:  com  eren, que feien, com se semblaven a ells,…

Lectura
Es una afició molt  enriquidora i es poden trobar libres de temàtica específica
150 Actividades para vuestros nietos: Guía il·lustrada que proposa josc i  activitats variades que els avis realitzar amb els seus nets;  conte, cançons, receptes de cuina, excursions al aire lliure i, fins i tot, trucs de màgia.
3ª edad: Actividad física y salud : Iniciar, continuar o potenciar l’activitat física  aportarà molts beneficis a més dels propis de la salut. Millorarà l’estat d’ànim, augmentarà l’equilibri personal i millorarà la qualitat de vida.
Envejecimiento cognitivo: Repassa els aspectes i mecanismes bàsics de l ‘envelliment, exposa  assumptes tant  importants como la atenció  i la memòria i  explica la implicación dels canvis relacionats amb l’ edat  en l’activitat de la vida quotidiana.
Actividades de animación para la tercera edat: Aquest llibre ens proposa jocs i activitats concretes i innovadores per exercitat diferents aspectes: activitats físiques, cognitives, d’expressió i comunicació, socioculturals, artístiques, domèstiques, espirituals,..
Envejecimiento y trabajo: Presenta la formació d’aquest col·lectiu com un dels pilars fonamentals a tenir en compte. No es pot mantenir  al marge dels avenços  a les persones grans i ells tampoc no han d’assumir que es queden enrere sense remei. Aquest llibre pretén fonamentalment que no s’identifiqui l’envelliment amb transformacions negatives.
Cómo vivir 100 años con salud y optimismo: 222 receptes  per  mantenir-se  jove a qualsevol edat. Tot tipus d’hàbits i consells per intentar una vida el més llarga i saludable possible. saludable.

Turisme i vacances
Ara és el moment de fer tot allò que no s’ha tingut temps de fer.  I un dels desitjos més freqüents és el de viatjar. Fer unes petites vacances o realitzar excursions està  a l’abats de gairebé tothom.
Cada vegada està menys concentrada la temporada de vacances pel que es poden trobar ofertes  especials per la tercera edat, en qualsevol època de l’any .
Moltes persones opten per organitzar les seves vacances  a través del IMSERSO
L’ IMSERSO organitza i subvenciona viatges i vacances dins del seu  programa de “envejecimiento activo” normalment en temporada baixa (el que fa que la  tarifa  sigui encara més econòmica) .
Només cal  tenir més de 65 anys i ser pensionista o estar prejubilat amb 60 anys.


 Formació
 A partir de la jubilació es té més temps lliure que mai i és un bon moment per aprendre. Aquesta és una forma excel·lent de mantenir-se actiu.
Existeixen  a disposició de les persones grans una sèrie de serveis i activitats d’acord  amb les necessitats pròpies de la seva edat, afavorint  el seu accés a l’informació, la seva integració en la societat i el seu manteniment físic.
Las més interessants:
- Universitat per majors de  55 i Educació per a persones adultes: fomenta hàbits saludables com l’estudi o les inquietuds científiques i tecnològiques que permeten una millor integració en la societat actual.
- Aules Informàtiques: no  hi ha dubte de que les noves tecnologies són el present i el futur. I  la tercera edat no pot  quedar al marge. Ajuntaments i  clubs de jubilats  organitzen  cursos d’ Informática de diferents nivells .
- Biblioteques: las biblioteques públiques  ofereixen una amplia oferta de continguts d’ informació, cultura i oci. Moltes fins i tot disposen de sales especifiques per als més grans en las quals poder  gaudir de la lectura, l’accés a Internet i altres activitats culturals.
- Museus: Des de las primeres representacions artístiques de l’antiguitat fins les més modernes obres d’art contemporani o també els dedicats a les noves tecnologies, la ciència, l’antropologia o l’historia.
- Activitats  culturals:Hi ha molt bones ofertes per a la tercera edat que permeten conèixer Espanya i Europa: visitar les ciutats. llocs i paisatges més representatius de l’entorn i conèixer la diversitat  de les cultures. També es poden realitzar activitats com el senderisme, que a més del benefici cultural i d’oci , són uns entretinguda manera de fer exercici.

Animals de companyia

Son molts els avantatges que ens poden aportar les mascotes. Especialment si es viu sol, un gat o un gos  acompanya , distreu i obliga a fer exercici físic.
Nombroses investigacions han demostrat tot tipus de millories al tenir un animal domèstic. A part de mantenir una actitud més positiva, s’han observat millores psicològiques i físiques ja que augmenta la realització d’exercici físic i s’adquireixen noves responsabilitats.