La sardana

Història de la Sardana

 El seu origen és incert i molt antic. Sembla que és una dansa que com altres de la Mediterrània es ballava en cercle. Aquiesta dansa es ballava al so d'un conjunt d'instrumentsrudimentaris, el blabiol i el tamborí, la xeremia i la cornamusa. Aquesta formació musical es deia cobla de tres quartans.

Va ser en Pep Ventura ( 1817-1875) qui, l'any 1850 va ampliar i modernitzar la cobla, introduint-hi altres instruments, en especial la tenora, creada pel rosellonès Andre Toron. Així mateix amb una sonoritat molt més rica, va allargar la sardana convertint-la en la actual.
Per a poder.la ballar és necessari un mínim coneixement. Es balla en cercle, preferentment format per parelles, amb les mans entrellaçades. La sardana te una sèries de " passos" anomenats tirades. D'aquests n´hi ha de curts i de llargs. Els curts es ballen amb els braços abaixats i cada moviment de curts dura dos compassos , un puntejant i un fent el canvi de direcció. Els llargs es ballen amb els braços enlairats i cada moviment dura quatre compassos, tres puntejant i un fent el canvi.
El dansaire ha de seguir el ritme amrcat per la música. Quan aquesta és suau el ball és tranquil i planer. Quan la música s'anima el cos es comença a estirar, elevant-se mantenint sempre un peu a terra. Finalment, quan la música és forta o els músics toquen tots junts , es fan el mateix tipus de passos llargs, però saltant.