Animació a la Tercera Edat

L’esperança de vida ha augmentat en els darrers anys fins a situar-se en el doble que la del finals del segle XIX.

Vivim més anys essent  grans i cal que preparem el nostre cos per gaudir de les millors condicions físiques per tal de tenir una bona qualitat de vida. Cal mantenir-se actiu. La inactivitat atrofia tant els muscles com el cervell.

Mantenir les relacions socials és molt t important ja que està comprovat que els ancians que viuen sols i aïllats  estan més senils. L’activitat genera optimisme i millora l’estat físic  i mental.

L’ augment de l’esperança de vida  planteja un doble repte a les persones grans: l’oportunitat d’aprofitar al màxim uns anys més de vida i la necessitat de fer front a les incapacitats que solen produir-se e els últims anys. El procés d’envelliment és molt  diferent  si es participa activament en ell o no.

Al llarg de la història s’han adoptat diferents actitud respecte a la vellesa com a conseqüència de les formes de vida i els sistemes de producció. En realitat és la societat qui fa al vell. L’ ingrés a la vellesa ve condicionat par causes socio -econòmiques: som vells quan ja no som productius. Per això l’animació sociocultural treballa  per que les persones siguin productives socialment en totes les etapes de la seva vida.

Els avenços de la medecina , el progrés de l’ informació i la millor qualitat de vida ens ajuden a viure una vellesa activa i sana. Però també influeix en l’actitud que es pren davant l’envelliment, la que s’hagi tingut en les etapes anteriors de la vida. Un ambient familiar afectuós, estable i alegre a l’ infància i joventut així com una bona adaptació a les dificultats i canvis de la vida faciliten una vellesa feliç.

Simone de Beauvoir tenia una recepta:

“Si no queremos que la vejez se convierta en una caricatura de nuestra vida, la solución es dedicarnos a personas o a causas, al trabajo social, político, intelectual o artístico. Desear pasiones intensas que nos impidan cerrarnos en nosotros mismos. Y apreciar la vida de los demás a través del amor, de la amistad y de la compasión, de forma que podamos mantenernos en el camino de la vida incluso cuando casi todas las ilusiones hayan desaparecido y nuestro fervor por existir se haya extinguido.”

Des dels  clubs de jubilats, les associacions culturals, las associacions de veïns, les ONG,…  es pot  participar de  manera molt activa en la vida social i cultural de la comunitat en la qual vivim.