martes, 12 de julio de 2011

Participació ciutadana en democràcia

Participar és formar part :
Participació activa:  pertanyent a alguna societat  civil o política
Participació passiva:  deixant  fer  als altres

·        Els ciutadans d’una democràcia tenen el dret d’elegir els seus governants i la d’influir en les seves decisions

·        Participar  activament és sentir-se protagonista del  propi desenvolupament social  com un membre  actiu d’una societat capaç  de fer-se sentir, organitzar-se  i demandar bens i serveis als governants que ha escollit incidint en les seves decisions  i vigilant la projecció d’aquestes.


·        La participació exigeix que els representants polítics reforcin la comunicació entre ells mateixos i la ciutadania que els ha escollit per tal de respondre amb més eficiència a les demandes i necessitats reals dels ciutadans.

·        Els governants tenen l’obligació de vetllar pels interessos dels ciutadans i aquests, tenen l’obligació de vigilar que ho facin.






Participació  dels ciutadans  en la política municipal

Per tal de que es doni verdadera participació dels ciutadans en la vida municipal cal:
1. La ciutadania ha de prendre part en el disseny de la política municipal i la presa de decisions ha de tenir en compte la seva opinió.
2.- Abordar un procés de regeneració de la política local, sobre tot en el que te a veure amb  transparència, rendició de comptes i cogestió pública.
3.- Construir las bases per una gestió del poder democràtica, fomentant l’ organització social i la reflexió i l’acció col·lectives.
4.- Generar polítiques  d’interacció  ajuntament_- ciutadania.
5.- Potenciar les rets socials del municipi i la seva  capacitat d’ actuar en la vida pública.
 6.- Legitimar las polítiques  sorgides de la iniciativa ciutadana.
7.- Fomentar la construcció participada d’ un model de ciutat justa, sostenible i democràtica
En l’àmbit local és des d’on es possible posar en marxa i aprofundir en processos de construcció de societats participatives, en  quan  és l’espai en el qual on viu i es relaciona. Y és   l’ajuntament, com institució més propera, a qui la ciutadana i s’ha de dirigir per traslladar-li els seus problemes i demandes.

No es tracta de que la ciutadania assumeixi el govern , sinó de que se li respecti el seu dret com a ciutadà d’una democràcia , a col·laborar amb els polítics per tal de que les decisions que es prenen siguin el més democràtiques possible; ja que quan no és així es crea desafecció dels ciutadans amb els seus governants ( encara que aquest hagin actuat de bona fe ). Sempre sentiran més seu un projecte en el qual hagin format part, no tant sols en dir si li agrada o no sinó en el seu disseny . En cas contrari el veuran com imposat.
Per tal de que la ciutadania pugui exercir aquest dret, cal que des de l’ajuntament com a institució més propera, es promoguin i es creïn les condicions necessàries. Per tant cal : educació, formació i informació a l’abast de tots els ciutadans. I en tots els àmbits de la vida comunitària.















jueves, 7 de julio de 2011

Miquel Pairolí, el llegat d'un gran escriptor

A El Punt estem de dol. Plorem la mort de Miquel Pairolí, escriptor i periodista, articulista de capçalera d'aquest diari i de l'Avui, malauradament desaparegut en un moment de plenitud creativa amb un munt d'anys per davant per continuar creant una brillant obra periodística i literària. Aquest diari vol honorar avui la figura de Miquel Pairolí, home vinculat a la casa des de fa més de trenta anys, a la qual ha aportat una visió crítica de la política i la cultura catalanes, sempre des de la seva total fidelitat als Països Catalans i a la seva llengua. Miquel Pairolí, home de gran coherència entre el que ha escrit i la seva vida, ens deixa un gran llegat literari, en què s'inclouen des de novel·les, dietaris, biografies i articles fins a obres teatrals i traduccions, un dels més destacables de les lletres catalanes. Una obra molt ben valorada pels entesos però que segurament no ha tingut el reconeixement ni els lectors que mereix, bàsicament per la discreció amb què Pairolí vivia i pel fet que defugia les capelletes. Sovint, però, el pas del temps posa les coses al seu lloc i amb l'obra de l'escriptor de Quart això acabarà passant de manera indefectible. L'alta qualitat literària dels seus textos i el gran nivell periodístic dels seus articles s'ho mereixen, sense cap dubte. L'homenatge que ahir ja se li va retre a la xarxa i el que, previsiblement, rebrà avui en el funeral que es farà a Girona, són la millor manera de començar a celebrar el grandíssim llegat que ens deixa. Descansi en pau.

La immersió afavoreix que s'aprenguin més llengües

Primer dia de classe en una escola de Lleida Foto: L.S. / ARXIU.
El model lingüístic de l'escola catalana, basat en la immersió, ajuda en l'aprenentatge d'altres llengües –incloent-hi el castellà– i afavoreix la cohesió social. Això s'extreu dels resultats dels estudis elaborats des dels anys 90, que ahir diversos experts van recopilar en un acte organitzat per la Càtedra de Multilingüisme Linguamón, de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).
“Sempre ens podem trobar missatges a la societat que no es corresponen amb els resultats de la recerca”, afirmava el director de la càtedra, Miquel Strubell, que amb la convocatòria pretenia desmentir mites i reforçar realitats al voltant de la immersió lingüística en català a l'escola.
“La resposta és que no”, van assegurar diversos experts a preguntes com ara si els alumnes castellanoparlants acaben l'escolarització amb dèficits en els coneixements per culpa d'estudiar en català.
El fet que el català sigui la llengua vehicular no només no perjudica el castellà sinó que l'afavoreix, atesos els resultats de diferents estudis en què el rendiment dels alumnes és millor en aquesta llengua. Altres estudis també indiquen que els nivells alts de català i castellà faciliten que s'aprengui una tercera llengua, com ara l'anglès.
A més, la immersió a l'escola és l'únic vehicle perquè l'alumnat de famílies no catalanoparlants conegui la llengua.

DE MOMENT SEGUIM IGUAL

Pajín assegura que l'etiquetatge només en català podrà continuar com fins ara

La ministra de Sanitat i Consum assegura que la directiva europea no modifica el règim actual

Afirma que l'Estat no pagarà els 150 milions de compensació que reclama la Generalitat per atendre ciutadans d'altres comunitats perquè això ho han de solucionar entre les diferents autonomies

La ministra de Sanitat i Consum, Leire Pajín Foto: EFE.
La ministra de Sanitat i Consum, Leire Pajín, ha afirmat aquest dijous en una entrevista a RAC 1 que l'etiquetatge només en català podrà continuar com fins ara perquè, al seu entendre, la directiva europea sobre aquesta qüestió que es va aprovar dimecres “no modifica” el règim actual.
La ministra ha recordat que el sistema d'etiquetatge que funciona a l'Estat “no crea problemes”. “Ho portem amb plena normalitat i sense cap tipus d'incident lingüístic”, perquè “per norma europea l'etiquetatge se sol fer en castellà i només alguns productes poden ser etiquetats també en una altra llengua”.
Segons Pajín, “el que fa la directiva és no modificar l'actual règim lingüístic”, i “no hi ha cap novetat i se seguirà fent com fins ara”. Per tant, segons la ministra, els productors que fins ara han etiquetat productes només en català ho podran continuar fent d'aquesta manera.